La Festa del Cine i altres ofertes

A finals d'aquest passat mes d'octubre, es va celebrar la Festa del Cinema a tota Espanya. Una iniciativa en la que qualsevol persona es podia apuntar i rebia un full amb les seves dades i el seu DNI. Això li permetia assistir a qualsevol sessió d'aquells tres dies pel preu de 2,90€.
Aquest any, va ser un èxit total i en dos dels tres dies, 850.000 espectadors va anar al cinema. L'aspecte dels cinemes feia goig, hi havien cues llarguíssimes i s'havia d'anar a fer cua una hora abans per poder adquirir la teva entrada.

Les dades són realment astronòmiques i es calcula que en aquests tres dies el nombre d'espectadors va augmentar en un 900%. Tot i el gran èxit, els propietaris dels cinemes reconeixen que les entrades a 2,90 durant un any farien insostenible el cinema.

El que ha quedat demostrat és que la gent valora el cinema de la gran pantalla, i això està creant molt debat. Possiblement, 2,90€ és un preu massa baix perquè els cinemes tinguin rendiment, però ens hauríem de plantejar reduir l'import o fer més ofertes, per animar a la gent a mirar pel·lícules al cinema.

A part, 5 pel·lícules espanyoles estan entre les 10 més vistes d'aquets tres dies i deixa clar la gran qualitat que hi ha en el país. Això fa menjar-se les paraules al Ministre Montoro, el qual uns dies abans havia atacat contra el cinema espanyol, posant en dubte la seva qualitat.

Tot i això, altres cinemes també s'estan promocionant per fer més ofertes d'aquestes. El grup Icària Cines fa una oferta en la que et pots apuntar a través de la seva pàgina de Facebook. La oferta permet assistir a una sessió dels dies 18, 19, 0 20 de novembre pel preu de 3,50€ (només a cinemes de la marca Icària).

Coses com aquestes demostren que la gent estima el cinema, i que si no el pot pagar és per l'elevat preu i el 21% d'IVA, i no perquè existeixin males produccions.

L'assassí del cinema: el 21% d'IVA

Ja fa uns mesos vem conèixer una altra de les brillants decisions del senyor Ministre J.I.Wert; l'augment de l'IVA en la cultura fins al 21%. Pensavem que la cultura era un àmbit encara respectat i valorat pels nostres magnífics polítics, però no han tardat gaire en pujar d'un 8% a un 21% el preu de la cultura.  En la brutal situació de crisi que tenim i les dificultats que té el cinema per lluitar en contra la piratería, aquesta mesura ha acabat d'enfonsar les sales de cinema i els mateixos productors. Uns no reben ingressos perquè la gent no va al cinema, i obviament els cinemes no reben clients i tenen pèrdues; un peix que es mossega la cua.

Segons dades de la revista Fotogramas.es, entre l'1 de gener i el 31 de desembre del 2012, la recaptació de les sales de cinema va caure un 3,81%. Però això no és tot, des de que el 21% d'IVA va entrar en vigor, el nombre d'espectadors ha caigut un 5,3%.
I realment, el problema no el té la crisi, sinó els nostres polítics. En països europeus com Alemanya, Suècia, Noruega, Finlàndia o Regne Unit, el nombre d'espectadors ha augmentat.

Com que la gent va menys al cinema, escull millor quina pel·lícula veurà. Això provoca que les grans superproduccions s'enduguin gran part del públic i que el cinema jove, petit i independent perdi moltissims espectadors.

Tot aquest "caos" ha tingut les seves conseqüències negatives, com era d'esperar. Al territori espanyol han tancat 17 cinemes, amb un total de 141 pantalles, i tots els seu treballadors ha anat a parar a l'atur. En concret, els llocs de treball en el sector han caigut quasi un 13%.

La situació és desastrosa i cada dia que avança sembla que no hi hagi solució. Estan naixent noves formes de distribució de pel·lícules, a través de plataformes online, però segueix sent molt difícil. Tot i que és un fet il·legal i que va en contra dels drets dels directors de cine, entenc que la gent es descarregui costantment les pel·lícules, ja que ens posen un preu massa alt al cinema...
Davant d'això ens hem de començar a reinventar. Si l'Estat no ens dona subvencions ens les haurem de buscar nosaltres, proposant un cinema de baix cost i amb el doble de creativitat.

La pel·lícula de la setmana: "Captain Philips"

Aquesta setmana us presentem la pel·lícula Captain Philips, un film dirigit pel britànic Paul Greengrass (director de la saga de Bourne, o Green Zone). Possiblement, molts de vosaltres ja l'heu pogut veure ja que porta un mes en cartellera. Tot i això, des del nostre blog us vull donar el meu punt de vista sobre la pel·lícula i que vosaltres també opineu al respecte.


La història narrada a Captain Philips està basada en uns fets reals, que van succeir l'any 2009 a les costes de Somàlia, a l'Oceà Índic. Richard Philips (Tom Hanks) A captain's duty i el que ha fet el director, és adaptar aquesta aventura al cinema.

, el capità, va relatar els fets en un llibre titulat
Richard Philips és el capità del "MV Maersk Alabama", un vaixell molt gran de càrrega que transporta mercaderies, i ha de portar el vaixell de Yemen fins a Mombasa amb el perill que hi ha pel camí: els Pirates de les costes de Somàlia. Un dia detecten dos llanxes motores que els segueixen a tota velocitat però els aconsegueixen esquivar. Però el següent dia, els pirates tornen a l'atac i Abduwali Muse i els seus tres homes aconsegueixen assaltar el vaixell.
La idea inicial dels pirates és segrestar el vaixell perquè l'empresa d'aquest pagui el rescat. Però les coses es compliquen a bord i mentres els pirates retenen el capità com a hostatge, una part de la tripulació aconsegueix retenir al cap dels pirates. Al moment de fer el canvi del pirata pel capità, els pirates aconsegueixen escapar amb un dels bots salvavides amb el seu cap i el capità Philips.
A partir d'aquí s'inicia una carrera a contrarellotge entre el bot salvavides dels pirates, el vaixell mercantil i la US Army, que intervé en el segrest ràpidament. Si els pirates arriben a la costa, la vida del capità es posaria en perill.
Finalment, quan Philips es a punt de ser executat pels pirates, tres franctiradors maten a 3 pirates i el quart queda detingut.
Philips queda en shock total.

Aquests fets reals donaven molt de suc al director per fer una gran pel·lícula i realment ho aconsegueix. El fet de portar l'etiqueta "basada en fets reals" a vegades pot provocar diversitat d'opinions per la manera de com s'expliquen els fets. Però Greengrass ens presenta un film que, tot i la seva llarga durada (134 minuts), és molt dinàmic i a l'hora mostra una crua realitat.
Greengrass combina grans plans generals aèris on mostra panoràmiques espectaculars amb moments on es roda amb la càmera en mà, amb molts primers plans i textura granulada. I es una molt bona combinació.

La pel·lícula no té cap rere fons d'entrada, només és limita a explicar els fets tal i com es van explicar. Tot i això es detecta cert patriotisme americà al final, amb l'arribada triumfal de la marina Nord Americana i el rescat posterior. Quin remei, són americans....

                                                            Tràiler de la pel·lícula.

Crèdits

El Blog ha estat creat per Pau Cruanyes Garrell, estudiant de Comunicació Audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.
Per més informació sobre temes relacionats amb el cinema, podeu entrar a la pàgina següent, on trobareu el treball de recerca de Cinema i Literatura en format web.

Espai: http://cinema-i-literatura.webnode.cat/